BADMINTON

Anem a començar a practicar un nou esport: el badminton. Ací us deixe uns videos i la teoria.

Teoría bádminton from antoniocruzef

QUÈ ÉS EL FLAT ?

El flat és un dolor punxant que apareix quan fem activitat física i localitzat sota de la caixa toràcica i, normalment, al costat dret. És un dolor que apareix, molesta i desapareix quan deixem de realitzar l’activitat que ho ha provocat.

  CAUSES DE LA SEVA APARICIÓ?
Les teories sobre la seva causa son diverses encara gairebé totes el relacionen amb la ingesta d’aliments i / o begudes preses  abans de la pràctica esportiva. El que sí sembla és que no depèn de la quantitat d’aliments ingerida. Alguns científics ho relacionen més directament amb la ingesta de begudes carbohidratants (amb sucres).Una altra de les possibilitats de la seva aparició podria ser per una mala adaptació del diafragma a la respiració en l’esforç. I una altra una mica més complicada, proposada per alguns investigadors, es refereix a la causada per l’estirament dels lligaments que s’estenen des del diafragma als òrgans interns, especialment el fetge degut una respiració no coordinada durant la cursa. Si li afegim a això la ingesta d’aliments que fan que l’estómac pese més, farà que la tensió d’aquests lligaments siga major i que amb les oscil·lacions provocades per la cursa el flat aparega. Ja veieu que la seva aparició pot ser provocada per diferents motius (o qui sap si tots alhora!), és per això que cal tenir present, si us apareix, si heu menjat o begut en els moments previs a l’activitat i mirar d’evitar-ho en futures ocasions.

COM PREVENIR-LO?
Però un cop ha aparegut aquest hem de:
- Realitzar una respiració profunda controlada mentre corres per poder estirar el diafragma.
- Disminuir el ritme de cursa i compassar la respiració.
- Mantenir un bon to abdominal per evitar un moviment excessiu dels òrgans situats a la zona abdominal.
- Prémer amb la mà la zona on localitzes el dolor, alhora que respires regularment i pausadament.
- Estirar el braç del costat adolorit i flexionar el tronc cap al cantó contrari.
¡¡… i sobretot, no deixes de fer activitat física ! Perquè l’entrenament també t’ajudarà a que el flat no aparega.

QUÉ SÓN LES AGULLETES?

El nom d’agulletes procedeix de la percepció que es té quan les patim, ja que tenim la sensació que se’ns estan clavant agulles al múscul. Fins fa uns anys es creia que eren degudes a l’àcid làctic que s’allibera normalment durant l’exercici i que en refredar el múscul després de l’entrenament, se solidificava i cristal·litzava, fent que aquests “cristalls” es clavaren a les fibres musculars. Atès que l’exercici feia disminuir el dolor, s’entenia que la calor produïda pel múscul feia que els vidres es desferen. No obstant això, hui en dia se sap que aquesta teoria tan estesa és falsa ja que l’àcid làctic no es cristal·litza a temperatura corporal.

CAUSES
En realitat, els cruiximents estan produïts per un sobreesforç de la musculatura que provoca micro ruptures fibril·lars (en les cèl·lules musculars), la qual cosa dóna lloc a una reacció inflamatòria en el múscul afectat. El dolor característic és produït pel trencament cel·lular, de manera que els elements de l’interior cel·lular s’aboquen a l’exterior.
Entre aquests elements hi ha ions de calci i de potassi que són molt irritants i molt dolorosos, la qual cosa posa en marxa un mecanisme d’inflamació, que arriba al seu punt àlgid entre les 24 i les 48 hores després la realització de l’esforç.
Així mateix, el dolor que apareix atén, segons els experts, a dues raons: que la fibra muscular és dèbil i no és capaç de sostenir el nivell d’exercici, o bé perquè es realitza un treball muscular quan s’està desentrenat i la fibra no és capaç de suportar.
Les zones més afectades per aquest dolor són les unions musculars i els tendons prop de les articulacions, ja que és la zona musculotendinosa on existeixen més fibres musculars febles i més tensió. D’aquesta manera, el cruiximent acaba amb les fibres dèbils, i les que aconsegueixen aguantar la pressió es tornen més fortes.
Els cruiximents, encara que molt molestos i dolorosos, són també beneficiosos per al nostre cos ja que es converteixen en un estímul per al nostre organisme ja que provoquen la creació de noves fibres en el múscul que s’exercita.

PREVENCIÓ

Els cruiximents són part d’un procés d’adaptació muscular, de manera que l’únic que es pot fer per evitar-los és practicar exercici de forma progressiva. Molts especialistes suggereixen que la realització d’exercicis d’escalfament abans de llançar-se a la pràctica d’un esport pot minimitzar la seva aparició, però la veritat és que està teoria no està garantida.
Per això, si no s’està en forma, cal evitar que les primeres sessions d’entrenament siguen molt intenses. En general, hem d’evitar els augments bruscos d’intensitat de l’exercici, tant si s’està en forma com si no.
Quan un esportista baixa el seu nivell d’entrenament, moltes fibres musculars s’atrofien, de manera que quan comença l’entrenament les parts més febles es trenquen, es fa una selecció de les millors, com tenim milions de fibres en cada múscul, no és cap problema.
De manera que per combatre els cruiximents el millor és fer justament l’exercici que les va provocar (abdominals, estiraments, etc.), D’una manera gradual i sense fer un sobreesforç, sobretot per a les persones que porten molt de temps inactives.
Pel que fa a l’alimentació, els experts assenyalen que tampoc sembla tenir una influència clara en l’aparició o no dels cruiximents el tipus d’aliments que s’ingereixin abans o després de practicar esport.
El mateix passa amb la conegudes “receptes casolanes” com el bicarbonat o l’aigua amb sucre, dos remeis populars tan llargament usats per evitar o combatre els cruiximents, que poden, en el millor dels casos ajudar a que qui les pateix s’hidrate alguna cosa més, però no per evitar les temudes punxades.
No obstant això, tot i que no es coneix cap tractament ni medicació que acabe amb els temuts cruiximents, els especialistes sí que assenyalen una sèrie de pautes que poden seguir per alleujar els seus símptomes.
En el cas del fred, aquest sí és un bon antídot per baixar la inflamació i ja que en el cruiximent es produeix aquest símptoma, de vegades n’hi ha prou amb tirar aigua freda, o bé submergir l’articulació o la zona debilitada en una palangana amb aigua i una mica de gel.
També són recomanables els exercicis d’estirament, que s’han de realitzar en acabar la pràctica esportiva, ja que activen la circulació sanguínia de manera que la sang que arriba al grup muscular mou la que es trobava “encallada” en el múscul i, a més, escombra els productes de rebuig (entre els quals hi ha el lactat) produïts per la pràctica d’exercici.
Pel que fa a la dieta diària, cal destacar que si bé alguns esportistes cuiden la seva alimentació i prenen fruites riques en magnesi i potassi, com plàtans i alvocats, tampoc en aquest cas hi ha base científica per creure que el règim alimentari d’un esportista influisca en el seu propensió a tenir més o menys agulletes després d’un dur treball físic. No obstant això, sí que és cert que una alimentació sana i equilibrada sempre és beneficiosa per a l’organisme.

PILOTA VALENCIANA. Com arreglar-se la mà.

Com ja sabeu estem començant la unitat de RASPALL i ja ens n'hem adonat que necessitem protegir-nos la mà. Haureu doncs de confeccionar-vos un guant fàcil i ràpid de posar a classe. Ací us deixe dos vídeos on ens expliquen com es poden fer. Si voleu fer-lo a  classe haureu de portar esparadrap, tisores, tesamoll, cartes i uns guants.

FAMÍLIES I ESCOLA. ACTIVITAT FÍSICA EN ELS JOVES

FAMÍLIES I ESCOLA. EDUCACIÓ I ESPORT

FOTOS DIA DEL BÀSQUET

fotos dia del bàsquet (enllaç)

IES CONSUELO ARANDA. FOTOS ACROGIMNÀSIA 2014

FOTOS ACROGIMNÀSIA 1 (ENLLAÇ)

FOTOS ACROGIMNÀSIA 2 (ENLLAÇ).

FOTOS ACROGIMNÀSIA 3. (ENLLAÇ)

FOTOS ACROGIMNÀSIA 4 (ENLLAÇ).

FOTOS ACROGIMNASIA 5 (2007).(ENLLAÇ)

Els xiquets i l'esport

IES CONSUELO ARANDA. FOTOS ACROGIMNÀSIA 2014(2)

fotos acrogimnàsia (enllaç)

L' ACROSPORT

1. Definició.

L'acrosport és un esport acrobàtic-coreogràfic que integra tres elements fonamentals: 

a) Formació de figures i piràmides corporals    

b) Acrobàcies (i elements de força i flexibilitat)

c) Equilibris (com a transicions entre figures). 

        És un esport que té elements de la dansa, a més de salts i cabrioles gimnàstiques (com a component coreogràfic), les quals li atorguen un alt grau d'artístic.

2. Origen.

Es pot dir que és un esport amb un origen molt antic, ja que des de temps molt llunyans, es realitzaven activitats semblants al que coneixem avui en dia com acrosport. Existeixen documents gràfics que demostren que, en l'antic Egipte, hi havien artistes realitzant actuacions acrobàtiques, malabarístiques, etc. Amb el pas del temps, i a través de les diverses cultures, han seguit realitzant-se aquestes pràctiques per tot el món.La construcció de piràmides humanes al llarg de la història, ha format part de la cultura de cada poble, i s'han realitzat de diverses maneres amb el pas dels anys a quasi tots els territoris del planeta. A prop nostre, per exemple, destaca  molt la MUIXERANGA. No cal dir, que és una activitat molt lligada a l'acrosport, ja que es fonamenta en una de les seves bases principals: la construcció de piràmides col·lectives. Ha de quedar clar que l'acrosport és un esport derivat de moltes de les manifestacions artístiques i acrobàtiques que s'han anat practicant al llarg dels anys. En resum, l'acrosport és un esport molt complet, ja que comprén multitud de vessants esportives, artístiques i rítmiques.

3.Explicació de l’esport

L'acrosport és una disciplina esportiva que es practica en un tapís de 12x12 metres, en el qual es realitzen exercicis amb acompanyament musical sense cant. L'exercici ha de contenir elements acrobàtics i gimnàstics de flexibilitat, equilibri, salts i girs. Els integrants han de cooperar entre ells per executar  formacions corporals i harmòniques. La durada de l'exercici sol ser d'uns 2'30" (depenent de la categoria). El jurat valora la dificultat, la tècnica i la dimensió artística.

4.Qualitats pedagògiques de l’acrosport.

Com la majoria dels esports, la seva pràctica (habitual i equilibrada) aporta a les persones múltiples beneficis, entre els quals podem trobar:

-Fomenta la creativitat (partint dels coneixements previs dels alumnes i de les posicions del cos es poden realitzar variades formes corporals i expressives per tal de sorprendre i enriquir la resta del grup)

-Desenvolupa la capacitat de cooperació entre els practicants (ja que tots els membres del grup han de col·laborar per tal de realitzar les piràmides o figures pertinents, a més han de decidir temes de gran importància com el vestuari, la durada del muntatge, la coreografia, el maquillatge, la música...)

Altres aspectes fonamentals que justifiquen la introducció de l'acrosport a les escoles són:

• Autosuperació: l'Acrosport fomenta i desperta la motivació per part de l'alumnat, ja que és una activitat molt nova. 
• Autoestima: tots els alumnes formen part directa de les activitats i això fa que qui les realitza se senta important. 
• Expressivitat: en totes les accions i moviments s'utilitza l'expressivitat.
• Motricitat: en les acrobàcies s'utilitza tant la força com l'agilitat, velocitat i fins i tot la resistència.
• El treball mixt: afavoreix el contacte entre companys desenvolupant i millorant les relacions afectives-socials.

5.Categoríes.

L'acrosport té un total de sis categories: parelles que poden ser femenines, masculines i mixtes, trios femenins, quartets masculins i grups mixtos formats per un nombre de persones que va des de 3 fins a 6, ambdós inclosos, en què el sexe no influeix.

6. Papers dins del grup.

Podem diferenciar 2 papers possibles en aquest esport: l'acròbata i el portor.

-Acròbata o àgil. Són els que realitzen els elements més complicats. Solen enfilar-se a les posicions més altes de les piràmides. Aquestes són algunes de les accions habituals dels àgils: estar en posició d'equilibri, pujar a les piràmides, donar salts des de terra o des d'un company, aterrar de manera coordinada ...
- Portor. És aquell que se situa com a base, utilitzant el seu cos com a suport. Aquest pot ser estàtic o dinàmic i les posicions bàsiques del portador són: supina (tombat cap per amunt), quadrúpeda (situat a quatre potes) i bípeda (de peu, dos suports).

  7. Formació de pirámides.

Ja hem explicat anteriorment que, en la formació de les figures i piràmides, és fonamental que el portor adopte una posició estable i segura. Per tant, tractarem de formar una base ferma, situant el cos de la manera més còmoda possible i on es puga fer molta força sense perill de lesionar-nos. El portor sol adoptar una posició amb l'esquena horitzontal, per tal d'oferir una bona superfície als companys que vagen a situar-se damunt. Però també hi ha figures on el portor està de peu i carrega a l'àgil sobre si mateix (sobre les cuixes, al braç, sobre l'esquena, sobre els muscles ...). En aquesta posició també és important que el portor tinga una base estable: amb els peus ben separats, cames semiflexionades i amb l'esquena recta (per evitar deformacions i lesions). A partir d'aquí, si la base és estable i sòlida, els "pisos" que anem montant per dalt tindran més possibilitats de no caure a terra. Però, cal que els "pisos" successius segueixin les mateixes consignes que hem explicat per a la base (estabilitat, fiabilitat i robustesa). La dificultat de moltes figures i, sobretot, la dificultat de moltes piràmides, radica en la grandària de la base. Per això serà més fàcil una piràmide amb 4 persones en la base que una piràmide amb sols 1 persona en la base.Per montar una piràmide cal anar poc a poc, amb ordre i seguretat. Hem de tractar de pujar el més recte possible i sense fer forces laterals (que desestabilitzaran l'estructura). Una vegada montada la piràmide, hauríem de mantenir una posició estable i fixa durant 2-3 segons (com a mínim).A partir d'aquí, iniciarem la fase de desmuntatge, que ha de tenir també un ordre i un control. No s'ha de  baixar fent el bèstia, ni donant grans salts, ja que podem fer mal als companys que tenim baix.

Enllaços figures i piràmides
http://patrick.messin.free.fr/acrospor/pages/pyramides_par_niveaux.htm
http://acrosport.roudneff.com/

Videos

Violència en l'esport. Pares hooligans

Estos no són els valors que hem d'inculcar.

Estos sí