Al meu entendre, la salut és el més important en la vida. Ja ho va dir Hipócrates, considerat el pare de la medicina, fa més de dues mil anys: “Sense salut la riquesa no té valor, el coneixement és inútil, l'art no pot manifestar-se i la música no pot ser tocada”.
No obstant això, quan s'és jove com tu, la salut és alguna cosa que es dóna per descomptat. És alguna cosa que no et preocupa perquè el teu organisme està en la flor de la vida i és difícil que emmalaltisques com fan els adults majors. Però eixir al carrer, anar a l'institut, estar amb els amics i viure sense la preocupació que una pandèmia et puga afectar a tu o als teus sers estimats, és alguna cosa que també donàvem per descomptat i, ja veus, en pocs dies ho hem perdut. La salut no és alguna cosa que et vinga donat segons la teua edat. No és una cosa inevitable que les persones emmalaltisquen perquè es van fent majors. No! La salut és alguna cosa que cal treballar-se dia a dia.
Abans de seguir, vull que sàpies que et comprenc. És molt agradable estar assegut veient pel·lícules, jugant amb la tauleta, veient el mòbil, anant al rebost a menjar xocolate o qualsevol cosa que t'agrade i de tornada al sofà. Així dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes. Potser no ho notes, però estàs perdent resistència, força, velocitat i flexibilitat. Et notes més cansat, més irascible, no descanses bé a la nit, a vegades fins i tot et deprimeixes o et desesperes. Potser no ho escoltes o no ho vulgues escoltar, però el teu cos t'està demanant moviment. No és una opció, és una obligació! L'estar assegut tant de temps està produint canvis en la teua columna vertebral i les teues articulacions. El mateix està passant en tot el teu cos. S'està degenerant. Els teus músculs es fan més xicotets, potser notes que estàs començant a engreixar, els teus òrgans interns funcionen una mica pitjor que fa dues setmanes. I no oblides que el teu cervell també és un òrgan que necessita moviment per a funcionar bé. Ja saps que l'activitat física millora el rendiment cognitiu, prevé la depressió i els estats d'ansietat, alliberant tensions gràcies a les endorfinas naturals que es produeixen després de fer exercici físic.
No faré una llista de tots els beneficis que té l'activitat física i l'exercici perquè seria una llista llarguíssima i avorrida. No obstant això, sí que et diré que l'exercici físic és considerat com la polipíldora de la salut ja que prevé la majoria de les malalties relacionades amb el sedentarisme (hipertensió, diabetis, osteoporosi, infart de miocardi, alguns tipus de càncer, dolors d'esquena, depressió, etc.). Espere haver-te conscienciat dels greus perjudicis que pot suposar l'estar tants dies inactiu. Si ho he aconseguit, m'agradaria que tu també intentes fer el mateix amb la teua família. Al cap i a la fi, estàs amb ella tot el dia i són els teus sers estimats.
No obstant això, quan s'és jove com tu, la salut és alguna cosa que es dóna per descomptat. És alguna cosa que no et preocupa perquè el teu organisme està en la flor de la vida i és difícil que emmalaltisques com fan els adults majors. Però eixir al carrer, anar a l'institut, estar amb els amics i viure sense la preocupació que una pandèmia et puga afectar a tu o als teus sers estimats, és alguna cosa que també donàvem per descomptat i, ja veus, en pocs dies ho hem perdut. La salut no és alguna cosa que et vinga donat segons la teua edat. No és una cosa inevitable que les persones emmalaltisquen perquè es van fent majors. No! La salut és alguna cosa que cal treballar-se dia a dia.
Abans de seguir, vull que sàpies que et comprenc. És molt agradable estar assegut veient pel·lícules, jugant amb la tauleta, veient el mòbil, anant al rebost a menjar xocolate o qualsevol cosa que t'agrade i de tornada al sofà. Així dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes. Potser no ho notes, però estàs perdent resistència, força, velocitat i flexibilitat. Et notes més cansat, més irascible, no descanses bé a la nit, a vegades fins i tot et deprimeixes o et desesperes. Potser no ho escoltes o no ho vulgues escoltar, però el teu cos t'està demanant moviment. No és una opció, és una obligació! L'estar assegut tant de temps està produint canvis en la teua columna vertebral i les teues articulacions. El mateix està passant en tot el teu cos. S'està degenerant. Els teus músculs es fan més xicotets, potser notes que estàs començant a engreixar, els teus òrgans interns funcionen una mica pitjor que fa dues setmanes. I no oblides que el teu cervell també és un òrgan que necessita moviment per a funcionar bé. Ja saps que l'activitat física millora el rendiment cognitiu, prevé la depressió i els estats d'ansietat, alliberant tensions gràcies a les endorfinas naturals que es produeixen després de fer exercici físic.
No faré una llista de tots els beneficis que té l'activitat física i l'exercici perquè seria una llista llarguíssima i avorrida. No obstant això, sí que et diré que l'exercici físic és considerat com la polipíldora de la salut ja que prevé la majoria de les malalties relacionades amb el sedentarisme (hipertensió, diabetis, osteoporosi, infart de miocardi, alguns tipus de càncer, dolors d'esquena, depressió, etc.). Espere haver-te conscienciat dels greus perjudicis que pot suposar l'estar tants dies inactiu. Si ho he aconseguit, m'agradaria que tu també intentes fer el mateix amb la teua família. Al cap i a la fi, estàs amb ella tot el dia i són els teus sers estimats.
