QUÉ SÓN LES AGULLETES?

El nom d’agulletes procedeix de la percepció que es té quan les patim, ja que tenim la sensació que se’ns estan clavant agulles al múscul. Fins fa uns anys es creia que eren degudes a l’àcid làctic que s’allibera normalment durant l’exercici i que en refredar el múscul després de l’entrenament, se solidificava i cristal·litzava, fent que aquests “cristalls” es clavaren a les fibres musculars. Atès que l’exercici feia disminuir el dolor, s’entenia que la calor produïda pel múscul feia que els vidres es desferen. No obstant això, hui en dia se sap que aquesta teoria tan estesa és falsa ja que l’àcid làctic no es cristal·litza a temperatura corporal.

CAUSES
En realitat, els cruiximents estan produïts per un sobreesforç de la musculatura que provoca micro ruptures fibril·lars (en les cèl·lules musculars), la qual cosa dóna lloc a una reacció inflamatòria en el múscul afectat. El dolor característic és produït pel trencament cel·lular, de manera que els elements de l’interior cel·lular s’aboquen a l’exterior.
Entre aquests elements hi ha ions de calci i de potassi que són molt irritants i molt dolorosos, la qual cosa posa en marxa un mecanisme d’inflamació, que arriba al seu punt àlgid entre les 24 i les 48 hores després la realització de l’esforç.
Així mateix, el dolor que apareix atén, segons els experts, a dues raons: que la fibra muscular és dèbil i no és capaç de sostenir el nivell d’exercici, o bé perquè es realitza un treball muscular quan s’està desentrenat i la fibra no és capaç de suportar.
Les zones més afectades per aquest dolor són les unions musculars i els tendons prop de les articulacions, ja que és la zona musculotendinosa on existeixen més fibres musculars febles i més tensió. D’aquesta manera, el cruiximent acaba amb les fibres dèbils, i les que aconsegueixen aguantar la pressió es tornen més fortes.
Els cruiximents, encara que molt molestos i dolorosos, són també beneficiosos per al nostre cos ja que es converteixen en un estímul per al nostre organisme ja que provoquen la creació de noves fibres en el múscul que s’exercita.

PREVENCIÓ

Els cruiximents són part d’un procés d’adaptació muscular, de manera que l’únic que es pot fer per evitar-los és practicar exercici de forma progressiva. Molts especialistes suggereixen que la realització d’exercicis d’escalfament abans de llançar-se a la pràctica d’un esport pot minimitzar la seva aparició, però la veritat és que està teoria no està garantida.
Per això, si no s’està en forma, cal evitar que les primeres sessions d’entrenament siguen molt intenses. En general, hem d’evitar els augments bruscos d’intensitat de l’exercici, tant si s’està en forma com si no.
Quan un esportista baixa el seu nivell d’entrenament, moltes fibres musculars s’atrofien, de manera que quan comença l’entrenament les parts més febles es trenquen, es fa una selecció de les millors, com tenim milions de fibres en cada múscul, no és cap problema.
De manera que per combatre els cruiximents el millor és fer justament l’exercici que les va provocar (abdominals, estiraments, etc.), D’una manera gradual i sense fer un sobreesforç, sobretot per a les persones que porten molt de temps inactives.
Pel que fa a l’alimentació, els experts assenyalen que tampoc sembla tenir una influència clara en l’aparició o no dels cruiximents el tipus d’aliments que s’ingereixin abans o després de practicar esport.
El mateix passa amb la conegudes “receptes casolanes” com el bicarbonat o l’aigua amb sucre, dos remeis populars tan llargament usats per evitar o combatre els cruiximents, que poden, en el millor dels casos ajudar a que qui les pateix s’hidrate alguna cosa més, però no per evitar les temudes punxades.
No obstant això, tot i que no es coneix cap tractament ni medicació que acabe amb els temuts cruiximents, els especialistes sí que assenyalen una sèrie de pautes que poden seguir per alleujar els seus símptomes.
En el cas del fred, aquest sí és un bon antídot per baixar la inflamació i ja que en el cruiximent es produeix aquest símptoma, de vegades n’hi ha prou amb tirar aigua freda, o bé submergir l’articulació o la zona debilitada en una palangana amb aigua i una mica de gel.
També són recomanables els exercicis d’estirament, que s’han de realitzar en acabar la pràctica esportiva, ja que activen la circulació sanguínia de manera que la sang que arriba al grup muscular mou la que es trobava “encallada” en el múscul i, a més, escombra els productes de rebuig (entre els quals hi ha el lactat) produïts per la pràctica d’exercici.
Pel que fa a la dieta diària, cal destacar que si bé alguns esportistes cuiden la seva alimentació i prenen fruites riques en magnesi i potassi, com plàtans i alvocats, tampoc en aquest cas hi ha base científica per creure que el règim alimentari d’un esportista influisca en el seu propensió a tenir més o menys agulletes després d’un dur treball físic. No obstant això, sí que és cert que una alimentació sana i equilibrada sempre és beneficiosa per a l’organisme.