PREVENCIÓ DE L'OBESITAT INFANTIL

L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal (20% del pes ideal per a la talla, edat i sexe) i ja s’ha convertit en la malaltia principal dels països desenvolupats.Es calcula que 7 de cada 10 adolescents obesos arribaran a l’edat adulta sent obesos. Però quan parlem d’obesitat no ens referim al pes com una variable única, sempre s’ha de relacionar el pes amb l’edat, sexe i talla.Popularment es creu que el xiquet obès, en arribar a la pubertat presentarà una estirada de talla que li compensarà el sobrepès existent. No s’ha d’oblidar que l’adolescent mantindrà els mateixos hàbits nutricionals i físics, de manera que, l’excés de pes es perpetuarà.

Per què és obès el meu fill?

L'obesitat pot classificar-se en 2 tipus:

· Obesitat exògena o nutricional. Representa el 95% dels casos.

· Obesitat secundària a malalties endocrinològiques, neurològiques i polimalformatives.

Com podem observar, la gran majoria dels xiquets obesos es deuen a factors exògens. Si bé és cert que existeix evidència científica d’una predisposició genètica, la relació de l'obesitat amb l’ambient familiar i social és predominant.

La probabilitat que un xiquet siga obès s’incrementa si:

· Ambdós pares són obesos.

· Es manifesten hàbits d’alimentació familiar inadequats.

· Vida familiar sedentària.

· Hàbit de veure la televisió especialment durant els àpats.

· Disminució de la lactància materna com a forma més adequada d’alimentació del nounat.

· Tendència a compensar l’absència física dels pares amb menjar. La majoria dels pares treballen tot el dia fora de casa. En arribar, el xiquet requereix i demana la nostra atenció. És fàcil caure en l’error d’intentar distreure’ls oferint aliments i asseient-los davant un vídeo.

· Cobrir totes les necessitats o demandes del xiquet amb menjar. Molts cops el xiquet es troba enfadat, té por o se sent sol. El fet de cobrir tots els seus requeriments amb aliments el confon. No li permet diferenciar entre la sensació de gana i les seves necessitats afectives. Això el porta a la sobrealimentació i futura obesitat.

· La insistència d’alguns pares per a què els seus fills ingereixin grans quantitats de menjar. S’ha de tenir en compte que a partir del 2n any, el consum disminueix de manera fisiològica. L’augment de pes del primer any és de 6 kg. A partir del 2n any només és de 2-3 kg. a l’any.

Quines complicacions pot presentar un xiquet obès?

L'obesitat infantil està relacionada amb:

· Hipertensió arterial

· Intolerància a la glucosa i resistència a la insulina. Diabetis tipus 2

· Malalties cardiovasculars

· Alteracions ortopèdiques: - arquejament d’extremitats inferiors y sobrecàrrega de lligaments.

· Respiratòries: - manca d’expansió toràcica durant la respiració.

· Apnea de la son

· Fatiga fàcil.

· Problemes d’alimentació: - Anorèxia Nerviosa i Bulímia

· Hipercolesterolèmia i Hipertrigliceridèmia

· Dermatològics : - estries cutànies

· Psicosocials: - Discriminació escolar i social

Com evitar l’obesitat?

Existeixen 3 punts fonamentals per evitar l'obesitat:

· Hàbits alimentaris

· Activitat física (3-5 dies a la setmana)

· Participació familiar.

El requisit clau és modificar els hàbits nutricionals erronis de la família. Els pares han de predicar amb l’exemple a l’hora de seleccionar els aliments, les quantitats i quan ingerir-los. No s’ha d’utilitzar l’alimentació per substituir altres necessitats emocionals ni per a gratificar el xiquet. Aquest necessita que l’escolten i juguen amb ell. S’ha d’alimentar correctament als xiquets des del naixement. La lactància materna és l’aliment fonamental durant els primers 6 mesos de vida, ajudant a disminuir el risc d’obesitat infantil i reforçant la relació afectiva del nen amb la seva mare. La introducció dels aliments ha de ser gradual. No tinguem pressa en que el nostre fill menge de tot en edats tan primerenques. Ressaltem la importància del consum d’aliments naturals sense addició de condiments. Així mateix, intentar especificar horaris d’àpats i evitar el "picoteig". Promoure la masticació adequada i ensenyar a gaudir de la taula, del temps per a dialogar i de la reunió familiar. L’activitat física és molt important, no per la pèrdua de pes, sinó pel canvi de vida. Abandonar el sedentarisme i allunyar-se de les llargues hores asseguts davant la televisió consumint menjar escombraria. Reiterem que és un requisit imprescindible la participació familiar activa. No exigir canvis apressats. Els canvis d’hàbits són molt difícils d’aconseguir. Sense el recolzament familiar, el xiquet obès no aconseguirà superar els seus objectius.