PREVENCIÓ DE L'OBESITAT INFANTIL

L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal (20% del pes ideal per a la talla, edat i sexe) i ja s’ha convertit en la malaltia principal dels països desenvolupats.Es calcula que 7 de cada 10 adolescents obesos arribaran a l’edat adulta sent obesos. Però quan parlem d’obesitat no ens referim al pes com una variable única, sempre s’ha de relacionar el pes amb l’edat, sexe i talla.Popularment es creu que el xiquet obès, en arribar a la pubertat presentarà una estirada de talla que li compensarà el sobrepès existent. No s’ha d’oblidar que l’adolescent mantindrà els mateixos hàbits nutricionals i físics, de manera que, l’excés de pes es perpetuarà.

Per què és obès el meu fill?

L'obesitat pot classificar-se en 2 tipus:

· Obesitat exògena o nutricional. Representa el 95% dels casos.

· Obesitat secundària a malalties endocrinològiques, neurològiques i polimalformatives.

Com podem observar, la gran majoria dels xiquets obesos es deuen a factors exògens. Si bé és cert que existeix evidència científica d’una predisposició genètica, la relació de l'obesitat amb l’ambient familiar i social és predominant.

La probabilitat que un xiquet siga obès s’incrementa si:

· Ambdós pares són obesos.

· Es manifesten hàbits d’alimentació familiar inadequats.

· Vida familiar sedentària.

· Hàbit de veure la televisió especialment durant els àpats.

· Disminució de la lactància materna com a forma més adequada d’alimentació del nounat.

· Tendència a compensar l’absència física dels pares amb menjar. La majoria dels pares treballen tot el dia fora de casa. En arribar, el xiquet requereix i demana la nostra atenció. És fàcil caure en l’error d’intentar distreure’ls oferint aliments i asseient-los davant un vídeo.

· Cobrir totes les necessitats o demandes del xiquet amb menjar. Molts cops el xiquet es troba enfadat, té por o se sent sol. El fet de cobrir tots els seus requeriments amb aliments el confon. No li permet diferenciar entre la sensació de gana i les seves necessitats afectives. Això el porta a la sobrealimentació i futura obesitat.

· La insistència d’alguns pares per a què els seus fills ingereixin grans quantitats de menjar. S’ha de tenir en compte que a partir del 2n any, el consum disminueix de manera fisiològica. L’augment de pes del primer any és de 6 kg. A partir del 2n any només és de 2-3 kg. a l’any.

Quines complicacions pot presentar un xiquet obès?

L'obesitat infantil està relacionada amb:

· Hipertensió arterial

· Intolerància a la glucosa i resistència a la insulina. Diabetis tipus 2

· Malalties cardiovasculars

· Alteracions ortopèdiques: - arquejament d’extremitats inferiors y sobrecàrrega de lligaments.

· Respiratòries: - manca d’expansió toràcica durant la respiració.

· Apnea de la son

· Fatiga fàcil.

· Problemes d’alimentació: - Anorèxia Nerviosa i Bulímia

· Hipercolesterolèmia i Hipertrigliceridèmia

· Dermatològics : - estries cutànies

· Psicosocials: - Discriminació escolar i social

Com evitar l’obesitat?

Existeixen 3 punts fonamentals per evitar l'obesitat:

· Hàbits alimentaris

· Activitat física (3-5 dies a la setmana)

· Participació familiar.

El requisit clau és modificar els hàbits nutricionals erronis de la família. Els pares han de predicar amb l’exemple a l’hora de seleccionar els aliments, les quantitats i quan ingerir-los. No s’ha d’utilitzar l’alimentació per substituir altres necessitats emocionals ni per a gratificar el xiquet. Aquest necessita que l’escolten i juguen amb ell. S’ha d’alimentar correctament als xiquets des del naixement. La lactància materna és l’aliment fonamental durant els primers 6 mesos de vida, ajudant a disminuir el risc d’obesitat infantil i reforçant la relació afectiva del nen amb la seva mare. La introducció dels aliments ha de ser gradual. No tinguem pressa en que el nostre fill menge de tot en edats tan primerenques. Ressaltem la importància del consum d’aliments naturals sense addició de condiments. Així mateix, intentar especificar horaris d’àpats i evitar el "picoteig". Promoure la masticació adequada i ensenyar a gaudir de la taula, del temps per a dialogar i de la reunió familiar. L’activitat física és molt important, no per la pèrdua de pes, sinó pel canvi de vida. Abandonar el sedentarisme i allunyar-se de les llargues hores asseguts davant la televisió consumint menjar escombraria. Reiterem que és un requisit imprescindible la participació familiar activa. No exigir canvis apressats. Els canvis d’hàbits són molt difícils d’aconseguir. Sense el recolzament familiar, el xiquet obès no aconseguirà superar els seus objectius.

COM PRENDRE EL POLS

El pols és la velocitat a la qual palpita el nostre cor per bombar sang a la resta del cos, és a dir, és el nombre de vegades que el cor palpita per minut, i s’accelera quan estem davant una situació emocionant o estresant. El sentim, per exemple, quan fem exercici. Quan el metge ens pren el pols, també pot saber si el nostre cor és fort i si els nostres vasos sanguinis són durs o suaus. El pols normal d’un adult en repòs va des de les 60 pulsaciones per minut fins a les 100. No obstant això, el pols en repòs d’un atleta o esportista és més baix: de 40 a 60. Un pols baix en adults sans indica que el cor treballa més eficientment i que està en forma.Nosaltres també podem prendre’ns el pols a través d’alguns vasos sanguinis situats en la superfície de la pell, com en el canell, el coll o la part superior del braç. Per mesurar-nos el pols nosaltres mateixos, hem de col·locar dos dits en el costat intern del canell o tres dits en el coll, sota la mandíbula. En sentir-lo, mirarem el rellotge i comptarem el nombre de palpitacions en 15 segons. Després multiplicarem aquest nombre per quatre i obtindrem el nostre nombre de pulsacions per minut.Si en repòs el nostre pols està per sobre de les 100 pulsacions per minut, tenim taquicàrdia, i si està per sota de 60, es tracta de bradicàrdia. En aquest cas, haurem de consultar amb el nostre metge.

LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

Les qualitats físiques bàsiques from dsatorre

LA RESISTÈNCIA

LA FORÇA

LA FLEXIBILITAT

ELECCIÓ DE LES SABATILLES ESPORTIVES

Com sabeu, des de l’àrea d’Educació Física del nostre Institut, us demanem que porteu les sabatilles esportives per a fer les classes. No és necessari que siguen unes sabatilles noves, però si les heu de comprar (o si ja les teniu), cal que tingueu en compte aquests aspectes. A l’hora d’escollir una sabatilla esportiva, cal que valorem:

La comoditat: abans de comprar la sabatilla, hem de comprovar que l’interior siga suau i no tinga costures que ens puguen provocar friccions al peu. És important que siguen de la talla adequada.

L’ús que li donarem: no és el mateix una sabatilla per a jugar a bàsquet que una sabatilla de futbol sala. En Educació Física es fan una gran varietat d’activitats i d’esports, per la qual cosa es necessita una sabatilla polivalent. Així doncs, us recomane una sabatilla tipus “running”, que ens permetrà realitzar totes les activitats d’Educació Física de manera còmoda i segura.

La subjecció: la sabatilla ha de subjectar-nos bé el peu per a evitar lesions i accidents, per la qual cosa ens hem de comprar la talla adequada i cordar-se bé els cordons. Hem d’evitar les sabatilles que no subjecten bé els turmells.

La sola: per a evitar lesions i accidents, la sola ha de ser rugosa i ha de tenir un dibuix que evite que es rellisque fàcilment. Hem d’evitar les soles massa llises.

L’amortiguació: són molts els impactes que els peus reben cada vegada que correm, juguem un partit, etc. Sobre les sabatilles recau el pes del nostre cos i des dels peus es trasmeten totes les vibracions fins al cap. Per això és important que les sabatilles porten un bon sistema d’amortiguació sobre tot a la zona del taló, evitant d’aquesta manera, lesions en el sistema ossi-articular.

La ventilació: avui en dia, pràcticament totes les sabatilles esportives tenen algun sistema de ventilació per a què el peu no sue en excés.

RECOMANACIONS PER A L'ÚS DE LES MOTXILLES

Quan comença el curs escolar, una qüestió recurrent és el de les motxilles i l’ús adequat que se’n fa. Cada cop hi ha més estudis que indiquen que les motxilles s’associen també al dolor d’esquena i que poden crear problemes a llarg termini. Alguns xiquets i xiquetes tenen tendència a sobrecarregar les motxilles i això pot comportar, com hem dit, problemes d’esquena en el futur. La forma de transportar la motxilla, el pes que s’hi inclou i el temps concret de càrrega influeixen en l’aparició de dolor a l’esquena. Per tant, és important que les motxilles no incloguen objectes innecessaris. Us fem algunes recomanacions que us poden ser d’utilitat a l’hora d’escollir i preparar les motxilles:

1. No convé que les motxilles superen el 10% del pes corporal del xiquet o xiqueta.

2. Les motxilles han d’estar ben dissenyades. Han d’ajustar-se correctament i s’han de portar penjades a les dues espatlles (de dos tirants) per equilibrar el pes. Cal evitar les motxilles pesades i d’un sol tirant.

3. És millor que la motxilla tinga tirants gruixuts i com més amples millor, així com un respatller encoixinat.

4. L’ús d’un cinturó encoixinat que es puga cordar a l’altura de l’abdomen o el pit serveix per repartir millor el pes i facilita la subjecció de la motxilla.

5. Les motxilles amb rodes tenen l’avantatge de no sobrecarregar l’esquena, però s’han de saber utilitzar adequadament, perquè si la força que realitza el xiquet o xiqueta per estirar-la no és uniforme pot sobrecarregar-li més un costat que l’altre.

6. Es recomana emplenar-les de dins cap a fora, posant els objectes més pesats i plans enganxats a l’esquena; així es reparteix millor el pes i no es clava a l’esquena.

7. Convé que el xiquet o xiqueta s’organitze i deixe preparada la motxilla el dia abans, i que consulte l’horari d’assignatures de l’endemà per assegurar-se que porta tot el necessari.

L’estil de vida sedentari i el baix to muscular també s’associen a patologies de l’esquena. Per tant:

8. Cal potenciar la musculació de l’esquena i promoure l’exercici físic en els xiquets i xiquetes de forma regular.

L' ESCALFAMENT

Definició. Podem definir l'escalfament com un conjunt d'exercicis efectuats per un esportista abans d'un esforç físic, destinats a aconseguir un estat físic òptim.

Objectius. Els objectius de la realització d’un escalfament principalment són: prevenir l’aparició de lesions i preparar físicament, psicològicament i fisiològicament a l’esportista pel començament d’una activitat diferent a la normal, tal com seria un entrenament o un esforç superior en cas de competició.L’escalfament i l’estirament dels músculs incrementa l’elasticitat i disminueix la possibilitat de ruptures musculars. Un múscul calent no està predisposat a les lesions com estant fred, perquè pot allargar-se suficientment quant es forçat a suportar un esforç dur i de repent. Psicològicament, res afavoreix tant com un bon escalfament. L’estat d’ansietat que precedeix la competició pot ser evitat si l’esportista està entretingut en un escalfament metòdic i eficaç. L’escalfament no només prepara la musculatura, sinó que també al sistema cardi- respiratori i neuromuscular. Per tant l'escalfament possibilitat que el cor comenci a bategar més ràpidament, permet que els pulmons capten més oxigen, augmenta la temperatura del cos facilitant el moviment de la musculatura i evitant lesions i prepara a la persona psicològicament per a realitzar la tasca esportiva.

BENVINGUTS I BENVINGUDES AL NOU CURS 2014-15